Ets a: Portada > El Poble > Història


historia

Història

L´origen de Castellvell va unit a la vila de Reus i la d´Almoster, que durant molt de temps van romandre sota la jurisdicció de l´arquebisbe i, en especial, del seu representant el Cambrer.

Tot i el nom del poble, no hi ha cap resta arqueològica ni memòria popular que faci referència a un castell o a un element defensiu. Documentalment, se l´esmenta, el 1136, com el "Castrum Veteri, terminus Reddis" (Castell Vell, terme de Reus) i, el 1409, surt escrit Castellvell. La partida del Vilar (amb una villa romana i un forn d´àmfores) és documentat ja el 1520.

La trobada, el 1924, de gran quantitat de peces neolítiques rodones i de valor ornamental i, posteriorment, paleolítiques i romanes al puig de l´Àliga, així com d´un poblat ibèric (a Santa Anna) - excavat el 1934- hauria pogut donar origen al nom -abans esmentat- de Castri Veteri, com a primer nucli de població. Aquest primer nucli hauria estat emmurallat, però avui dia només resta l´anomenat "el Portal".

Després de la Reconquesta formà part del terme de Reus i fou donat a poblar pel Cambrer, però en sorgir desavinences amb el repoblador, el Cambrer tornà a comprar el feu, el 1206. La Cambreria va perdre poc després el domini sobre el terme, i va conservar només la jurisdicció sobre el nucli urbà, fet que provocà, l'any 1663, el nomenament d'un procurador per intentar recuperar les terres. El 1825 el seu terme es limitava encara al clos urbà. Fou arran del pacte amb Reus, l'any 1854, que aconseguí tenir territori propi, format amb unes partides del terme de Reus i una part des de l'Albiol.

Castellvell formà part de la Comuna del Camp. En el segle XVI, en derogar-se la Cambreria passà a ser propietat de l'arquebisbe i aquesta fou una època d'expansió demogràfica.

Durant la Guerra dels Segadors, malgrat l'oposició reusenca, es construïren les muralles i els portals amb l'autorització del virrei Philippe de la Mothe.

El segle XVIII es caracteritzà per un fort increment econòmic i demogràfic, com passà arreu del Principat.

Durant la Guerra del Francès, Joan Ciré, "el rajoler de Castellvell", fou cap d'una partida de "caragirats" i rebé el nomenament de capità de Napoleó.

El poble, situat sota el turó de Santa Anna, té un sol carrer que cap a la meitat es divideix en dos. Es conserven cases amb portals adovellats. Hi ha arcades antigues a Cal Tramuntà, documentada ja l'any 1706.

L'església parroquial està dedicada a Sant Vicenç. Hi ha documents datats el 1599 encara que la construcció actual és possible que sigui una renovació o potser una construcció de nova planta, ja que en el llindar duu la data de 1702. L'església és de línies senzilles, d'estil neoclàssic. El 1936 va ser cremat el retaule, obra de Bonifaç, i es salvà de la crema la figura més enlairada que representa el Pare Etern.

En un turó tocant al poble hi ha l'ermita de Santa Anna, voltada de xiprers. S'acordà la seva construcció l'any 1424. Sense gaire interès arquitectònic, fou restaurada l'any 1852. En el segle XVI fou utilitzada com a hospital d'apestats. Va ser destruïda en part durant la primera Guerra Carlina. Els set retaules que contenia foren destruïts l'any 1936.


El penya-segat que hi ha sota l'ermita és artificial i es va fer per obtenir la pedra que s'utilitzà en la construcció del primer port de Salou i en les carreteres locals.

L'any 1854 obté la total independència administrativa respecte de Reus.



© Castellvell del Camp, Tots els drets reservats - Qui som? - Normes de privacitat

Amb el suport de: Diputació de Tarragona. Logo Consell Comarcal del Baix Camp. Logo Consorci Administració Oberta de Catalunya. Logo